Tributació de les devolucions derivades de clàusules sòl

Dissabte passat, 21 de gener, es va publicar al BOE el Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, en el qual es regula la via extrajudicial per resoldre, de forma ràpida i senzilla, les reclamacions dels consumidors derivades de les últimes sentències judicials.

Això ens porta, a continuació, a analitzar el tractament fiscal que rebran aquestes devolucions derivades de les clàusules sòl en cas de fer-se efectives. 

El Reial decret llei modifica la Llei 35/2006, de l'Impost sobre la Renda de les persones físiques, introduint, amb efectes a partir de la seva entrada en vigor i exercicis anteriors no prescrits, i regula el tractament fiscal de les quantitats percebudes per la devolució de les clàusules sòl en els següents termes:

1. No integració en la base imposable de les quantitats retornades. 

No s'integren en la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques cap dels següents imports: 

• Les quantitats retornades derivades dels acords subscrits amb l'entitat financera (ja siguin en efectiu o una altra forma de compensació) en concepte d'interessos pagats de més per aplicació de la clàusula sòl. 
• Els interessos indemnitzatoris que, si escau, pogués satisfer l'entitat financera.

En relació amb els interessos indemnitzatoris, cal assenyalar que el que disposa el Reial decret llei difereix del que havia assenyalat fins ara la Direcció General de Tributs, que entenia que els interessos indemnitzatoris s'havien d'integrar en la base imposable de l'estalvi de l'exercici en què es percebessin. Tenint en compte que la Disposició addicional quaranta-cinquena s'aplica també als exercicis que no estiguin prescrits en el moment de l'entrada en vigor del Reial decret llei, pogués succeir que s'haguessin declarat aquests interessos de demora conforme al criteri de la DGT, en aquest cas, entenem que seria possible la rectificació d'aquestes autoliquidacions amb devolució d'ingressos indeguts, si s'escau.

2. Regularització de la deducció per inversió en habitatge habitual. 

Si les quantitats tornades han format part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual (o de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma) d'exercicis anteriors, es perdrà el dret a practicar la deducció en relació amb les mateixes, de manera que hi haurà que regularitzar. Aquesta regularització es durà a terme havent de sumar a la quota líquida estatal i autonòmica, meritada en l'exercici en el qual s'hagi celebrat l'acord amb l'entitat financera, exclusivament les quantitats indegudament deduïdes en els exercicis respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari, en els termes que preveu l'article 59 del Reglament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. 

No obstant això, no és procedent regularitzar respecte de la part de les quantitats que es destini directament per l'entitat financera a minorar el principal del préstec. 

3.- Si les quantitats retornades van tenir la consideració de despeses deduïbles. 

Si les quantitats tornades han tingut la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari, es perdrà aquesta consideració i procedeix regularitzar, en aquest cas, mitjançant presentació d'autoliquidació complementària corresponent a aquests exercicis. L'autoliquidació complementària s'ha de presentar en el termini comprès entre la data de l'acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació i no porta aparellada l'aplicació de sanció, ni interessos de demora, ni cap recàrrec. 

4. Devolució de quantitats satisfetes en un exercici del qual el termini de presentació d'autoliquidació no hagi finalitzat. 

Si les quantitats retornades van ser satisfetes pel contribuent en exercicis dels quals el termini de presentació d'autoliquidació no hagués finalitzat amb anterioritat a l'acord de devolució de les mateixes celebrat amb l'entitat financera, les mateixes no podran formar part de la base de deducció per inversió en habitatge habitual. 

De la mateixa manera, tampoc es poden considerar despesa deduïble per al càlcul del rendiment net del capital immobiliari o de l'activitat. 

5. Devolucions conseqüència d'execució de sentències o laudes arbitrals. 

El règim fiscal anterior, també és aplicable a les devolucions derivades de l'execució de sentències judicials o laudes arbitrals. 

(Font: Associació Espanyola d'Assessors Fiscals) 

Al nostre despatx quedem a la seva disposició per a qualsevol consulta o informació addicional que puguin requerir referent a aquest tema

Novetats Tributàries aprovades al Desembre

Amb la publicació al BOE el passat dissabte dia 3 de desembre del Reial decret llei 3/2016 s'han introduït modificacions en la normativa tributària que tenen incidència ja per a l'exercici 2016 que s'està a punt d'acabar.

 

Així mateix, el 6 de desembre es va publicar al BOE el Reial Decret 596/2016 en el qual s'introdueixen modificacions significatives per a les grans empreses pel que fa als llibres registre d'IVA.

 

A continuació els resumim els aspectes més destacats, sense perjudici que s'hagués d'analitzar les repercussions que aquests canvis tenen cas per cas.

 

Impost sobre el Patrimoni

 

Es prorroga durant l' any 2017 l'exigència de l'impost sobre el patrimoni, per la qual cosa s'exigirà aquest impost un any més del que estava previst en iniciar l'any.

 

Impost sobre Societats

 

En l'Impost sobre Societats s'introdueixen els següents canvis destacats:

 

En vigor a partir l'1 de gener de 2016:

• Es modifica a la baixa el límit a la compensació de bases imposables negatives per a empreses amb import net de la xifra de negocis d'almenys 20 milions d'euros, i es limita l'import de les deduccions per evitar la doble imposició.

• Aquelles societats que han dotat pèrdues per deteriorament en períodes impositius anteriors a 1 de gener de 2013 i que van ser fiscalment deduïbles en la base imposable de l'impost han d'integrar aquest import a partir de l'1 de gener de 2016, com a mínim, per parts iguals en la base imposable corresponent a cada un dels cinc primers períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener del 2016.

En vigor a partir de l'1 gener 2017:

• No deduïbilitat de les rendes negatives derivades de la transmissió de participacions que compleixin els requisits establerts per aplicar l'exempció per evitar la doble imposició sobre dividends i rendes derivades de la transmissió de participacions.

Ajornament o fraccionament

 

A partir de l'1 de gener de 2017 s'elimina la possibilitat d'ajornar o fraccionar determinats deutes tributaris, entre els que destaquen les retencions i ingressos a compte, així com també els pagaments fraccionats de l'Impost sobre Societats.

 

Així mateix s'elimina la possibilitat d'ajornar o fraccionar el pagament dels tributs repercutits, llevat que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades. En conseqüència, si bé fins al moment era freqüent l'acceptació del fraccionament de la quota d'IVA, a partir d'ara caldrà acreditar que no es pot afrontar el pagament per no haver cobrat.

 

Impost sobre el Valor Afegit

 

El Reial Decret 596/2016 va aprovar l'anomenat Sistema de Subministrament immediat d'Informació (SII), un nou sistema de gestió de llibres registre a través de la Seu electrònica de l'Agència Tributària mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació.

 

El SII serà obligatòriament aplicable als subjectes passius obligats a presentar les autoliquidacions d'IVA mensualment, és a dir, a les grans empreses, als inscrits al REDEME i als grups d'IVA, si bé també es preveu la seva aplicació a aquells subjectes passius que voluntàriament així ho decideixin.

 

Aquest sistema, que entrarà en funcionament el dia 1 de juliol de 2017 (encara que també s'estableix l'obligació d'enviar els llibres registre de facturació corresponents al primer semestre de 2017 durant el segon semestre de 2017), obliga a subministrar electrònicament els registres de facturació en el termini de 4 dies naturals (8 dies durant els mesos de juliol a desembre de 2017) des de la data d'expedició de la factura o des que es produeixi el registre comptable de la factura rebuda.

 

D'altra banda, es modifica el termini per a la remissió de les factures en el cas que el destinatari sigui un empresari o professional: s'ha de remetre abans del dia 16 del mes següent a aquell en què s'hagi produït la meritació de l'IVA corresponent a l'operació.

 

Altres aspectes

• S'han aprovat els coeficients d'actualització dels valors cadastrals per a l'any 2017.

• Modificació de tipus impositius en impostos especials (Impost sobre productes intermedis i Impost sobre l'alcohol i begudes derivades).

• Nous límits a la compensació de quotes tributàries negatives per a cooperatives amb un import net de la xifra de negocis igual o superior a 20 milions d'euros durant els 12 mesos anteriors, amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir l'1 de gener de 2016.

Prestació per maternitat exempta

Recentment s’ha publicat a la premsa la notícia sobre una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que ha considerat exempta la prestació per maternitat pagada per la Seguretat Social.

No és la primera vegada que es tracta aquest tema i ja fa uns mesos van circular a les xarxes socials missatges sobre aquesta qüestió. A continuació posem llum a aquest tema.

 

La postura de l’Administració Tributària és la de considerar que les retribucions en forma de prestació per maternitat satisfetes per la Seguretat Social tenen la consideració de rendiments del treball i no els és d’aplicació cap dels supòsits d’exempció previstos a la Llei de l’IRPF. És a dir, si la prestació per maternitat la va pagar la Seguretat Social no estarà exempta i tributarà a l’IRPF juntament amb els altres rendiments del treball percebuts durant l’any.

No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en dues sentencies, una d’elles de l’any 2016, sí que ha considerat exempt aquest tipus de prestació, contràriament al que defensa l’Administració Tributària. Segons aquest Tribunal, la prestació per maternitat pagada per la Seguretat Social no tributa i ha reconegut a la contribuent que va interposar el recurs el dret a que li retornin els impostos ingressats indegudament.

 

Per tant, s’obre la possibilitat de demanar a l’Administració una devolució per ingressos indeguts per considerar exempta la prestació per maternitat satisfeta per la Seguretat Social. Amb tota probabilitat aquesta sol·licitud serà denegada en una primera instància per l’Administració i previsiblement també pels tribunals administratius ja que el criteri mantingut per Hisenda ara per ara és que aquest tipus de prestacions tributen. Caldria anar a la via contenciosa-administrativa (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) per tal de tenir alguna possibilitat que el criteri canviés, tot i que no es pot garantir ja que de moment existeixen únicament dues sentències favorables a l’exempció.

Caldrà estar a l’espera de futures sentències al respecte que aclareixin en quin sentit s’acaba interpretant la normativa.

 

Val a dir, però, que únicament es pot demanar la devolució d’ingressos indeguts dels anys no prescrits (2012 a 2015), per la qual cosa convindria analitzar en primer lloc les prestacions per maternitat percebudes durant l’any 2012, ja que serà el primer any que prescriurà el proper 30 de juny de 2017.

 

Des d’Alió & Sans estem a la vostra disposició per tal d’aclarir qualsevol qüestió al respecte.

Canvis en la Signatura Electrònica

Amb motiu de l'entrada en vigor de la nova normativa europea sobre identificació digital i signatura electrònica (Reglament UE nº 910/2014 de 23 de juliol de 2014), s'han introduït novetats que, a curt termini, incideixen directament en els certificats de les persones jurídiques que, si bé mantindran la seva vigència fins a la seva caducitat o revocació, seran substituïts per un nou certificat de representant.

 

Per tant, a partir de l'1 juliol 2016 s'han d'obtenir els nous certificats de representant, actuant de la manera següent:

 

 

SI ÉS ADMINISTRADOR ÚNIC O SOLIDARI:

 

Si disposa de certificat electrònic de persona física expedit per la FNMT o DNI electrònic, no serà necessari personar-se en les en les oficines de registre ni aportar cap documentació, sempre que les seves facultats de representació estiguin vigents.

 

Per sol·licitar el certificat ho podrà fer a través de la pàgina web de CERES sent el seu cost de 24 Euros (impostos no inclosos) que haurà d'abonar amb targeta de crèdit / dèbit.

 

 

EN ALTRES CASOS:

 

Si no és administrador únic o solidari, o si no pot identificar-se en la pàgina web o si no ha tingut èxit en el procés descrit en el paràgraf anterior, cal anar a una oficina de registre, com ara les de l'Agència Tributària, per obtenir el certificat de representant, amb la nota simple informativa sol·licitada prèviament en el Registre Mercantil i el Codi de Sol·licitud del certificat FNMT, obtingut en la web anteriorment esmentada.

 

En aquest cas l'obtenció tindrà un cost de 14 euros que també s'haurà d'abonar amb targeta de crèdit / dèbit.

 

El certificat tindrà en ambdós casos una validesa de 2 anys.

 

 

Al nostre despatx quedem a la seva disposició per ampliar aquesta informació, resoldre qualsevol dubte referent a això o realitzar els tràmits que pugui necessitar.

Model 720

La Llei 7/2012, de 29 d'octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d'adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau va introduir l'obligació d'informar sobre béns i drets situats a l'estranger, tant per a persones físiques com per a empreses. 

En concret, la informació que s'ha de facilitar a l'Administració tributària es resumeix en tres grans blocs: 

 1.- Informació sobre els comptes bancaris situats a l'estranger dels que sigui titular, beneficiari o autoritzat o dels que ostenti el poder de disposició el contribuent a 31 de desembre de cada any. Cal puntualitzar aquí que, en cas que a 31 de desembre ja no es tingui aquesta titularitat, però s'hagués ostentat la mateixa en algun moment de l'any i prèviament s'hagués declarat aquest compte, llavors també hi haurà l'obligació d'informació. No hi ha obligació d'informar sobre cap compte quan els saldos a 31 de desembre no superin, conjuntament, els 50.000 euros, i la mateixa circumstància concorri amb els saldos mitjans. La presentació de la declaració en els anys successius només serà obligatòria quan qualsevol dels saldos conjunts hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte dels que van determinar l'obligació de declaració. 

2.- Informació sobre els béns immobles i drets sobre aquests situats a l'estranger. Tampoc hi ha obligació d'informar sobre cap immoble o dret sobre els mateixos quan els seus valors no superin conjuntament els 50.000 euros, ni en anys successius quan el valor conjunt per a tots els immobles no hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte al qual va determinar l'última declaració. 

3.- Informació de qualssevol títols, actius, valors o drets representatius del capital social, fons propis o patrimoni de tot tipus d'entitats, o títols representatius de la cessió a tercers de capitals propis, dels quals és titular el contribuent i es trobin dipositats o situats a l'estranger. Informació sobre les assegurances de vida o invalidesa de les quals siguin prenedors i de les rendes vitalícies o temporals de les quals siguin beneficiaris com a conseqüència del lliurament d'un capital en diners, béns mobles o immobles, contractats amb entitats establertes a l'estranger. Igual que en els dos blocs anteriors d'informació, no hi ha obligació quan no superin conjuntament els 50.000 euros ni quan en anys successius les variacions sofertes no superin els 20.000 euros conjuntament. 

Un punt que creiem important destacar, és que quan parlem dels límits per a presentar o no la declaració aquests es refereixen al conjunt de béns recollits en cada obligació, amb independència del nombre de titulars sobre els mateixos, encara que en la declaració calgui consignar el percentatge de titularitat individual. 

La no presentació o presentació incorrecta d'aquesta declaració comporta un règim sancionador molt dur, que es podria resumir de la manera següent: 

 - Multa fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades referides a un bé o dret que s'hagi hagut d'incloure en la declaració o hagi estat aportada de forma incompleta, inexacta o falsa amb un mínim de 10.000 euros. 

 - Multa fixa de 100 euros per cada dada o conjunt de dades inclòs en una declaració presentada fora de termini però abans que hagi estat requerida per l'Administració, amb un mínim de 1.500 euros. 

Aquesta declaració s'ha de presentar entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a què es refereix la informació a subministrar. Per això, actualment encara esteu en termini de presentar la declaració corresponent a l'exercici 2015. Si us sorgeix qualsevol dubte referent a això o no teniu clar si teniu obligació de presentar-la o no, des del nostre despatx quedem a la vostra disposició per ajudar-vos en el que cregueu necessari .

Impost sobre Habitatges Buits

La Generalitat de Catalunya va aprovar un tribut propi de naturalesa directa que grava la tinença de pisos desocupats en territori català per part de les persones jurídiques, i que va entrar en vigor el passat exercici 2015. Però no ha estat fins aquest any 2016 quan ha estat aprovat el Reglament que regula la seva liquidació, quedant establert el període de presentació de l'autoliquidació per als dies compresos entre el 1 i el 20 de març de l'exercici següent al de meritació. És a dir, entre avui i el dia 20 d'aquest mes s'haurà de liquidar l'Impost corresponent a l'exercici 2015 i meritat el dia 31 de desembre mitjançant el Model 510. 

Constitueix el fet imposable la desocupació continuada d'un habitatge durant més de dos anys sense causa justificada, podent justificar que no està desocupat aportant un títol d'arrendament o anàleg que habiliti per a l'ocupació. S'entén que el còmput dels dos anys comença a partir de que està a disposició del propietari o a partir dels tres mesos des de la data del certificat de final d'obra. Ara bé,creiem que és interessant puntualitzar aquí que per interrompre el termini dels dos anys de desocupació no és suficient qualsevol ocupació o interrupció, sinó que legalment s'estableix un període mínim de 6 mesos ininterromputs. 

Segons la pròpia Generalitat, són causes justificades de desocupació: 

 "a) Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució pel que fa a la seva propietat. 

 b) Que l’habitatge s’hagi de rehabilitar, d’acord amb la definició de l’article 3.g de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge. En aquest cas, les obres s’han de justificar amb un informe emès per un tècnic amb titulació acadèmica i professional que l’habiliti com a projectista, director d’obra o director de l’execució de l’obra en edificació residencial d’habitatges, que ha d’indicar que les obres són necessàries perquè l’habitatge pugui tenir les condicions mínimes d’habitabilitat que exigeix la normativa vigent. Només es pot al•legar aquesta causa en un únic període impositiu, i es pot ampliar a un segon exercici sempre que s’acrediti que les obres es van iniciar durant el primer. 

 c) Que l’habitatge, prèviament a l’aprovació d’aquesta llei, estigui hipotecat amb clàusules contractuals que impossibilitin o facin inviable destinar-lo a un ús diferent al que s’havia previst inicialment, quan es va atorgar el finançament, sempre que el subjecte passiu i el creditor hipotecari no formin part del mateix grup empresarial. 

 d) Que l’habitatge estigui ocupat il•legalment i el propietari ho tingui documentalment acreditat. 

 e) Que l’habitatge formi part d’un edifici adquirit íntegrament pel subjecte passiu en els darrers cinc anys, per tal de rehabilitar-lo, i sempre que tingui una antiguitat de més de quaranta-cinc anys i contingui habitatges ocupats que facin inviable tècnicament iniciar les obres de rehabilitació." 

Així mateix, i sempre segons la pròpia Generalitat, estaran exempts d'aquest Impost: 

 "a) Els habitatges protegits amb qualificació oficial vigent, si llur desocupació implica l’aplicació dels mecanismes sancionadors regulats per la Llei 18/2007. 

 b) Els habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, d’acord amb el que estableix el Pla territorial sectorial d’habitatge. 

 c) Els habitatges posats a disposició de programes socials d’habitatge, convinguts amb les administracions públiques, per a destinar-los a programes de lloguer social d’habitatge. 

 d) Els habitatges destinats a usos regulats per la legislació turística o a altres activitats econòmiques no residencials, sempre que llurs titulars puguin acreditar que han desenvolupat l’activitat dins els últims dos anys, s’han satisfet els tributs corresponents a l’activitat desenvolupada i s’han declarat els ingressos obtinguts per aquesta activitat. En el cas d’habitatges d’ús turístic cal, a més, que estiguin inscrits en el registre que gestiona el departament competent en matèria de turisme." 

La base imposable es determinarà en funció dels metres quadrats útils de la vivenda, aplicant sobre aquesta base una escala de tipus de gravamen i, en el cas que apliquin, una sèrie de possibles deduccions. 

 Si voleu més informació en referència amb la liquidació d'aquest impost, com us pot afectar o qualsevol altre dubte, des del nostre despatx ens posem a la vostra disposició.

Registre d'una marca o nom comercial

El registre d'una marca o nom comercial és un tema que moltes vegades passa inadvertit o no es té en compte per part dels empresaris i que pot arribar a ser de vital importància per evitar situacions de competència i per crear una imatge sòlida i distintiva davant de tercers. 

Segons la definició que fa la mateixa Oficina Espanyola de Patents i Marques, s'entén per marca "tot signe susceptible de representació gràfica que serveix per distingir en el mercat els productes o serveis d'una empresa dels productes o serveis idèntics o similars de les altres empreses competidores." 

És per això que registrar una marca serveix per indicar als consumidors l'origen empresarial dels nostres productes i serveis, perquè amb això tinguin informació de la qualitat constant de tots els que s'ofereixen sota una mateixa marca, o el que és el mateix, s'individualitzen els productes i serveis per a realitzar i reforçar la funció publicitària. 

Tota persona natural o jurídica pot registrar una marca, escollint si només vol que aquest registre tingui validesa a Espanya, en l'àmbit comunitari o en altres països estrangers, i haurà de decidir per a quina classe o classes de les 45 amb què compta la classificació internacional de productes i serveis vol que tingui efecte. 

Es pot registrar com a marca qualsevol signe denominatiu o paraula, gràfics, un mixt dels dos anteriors o fins i tot formes tridimensionals com els envasos o sons que siguin susceptibles de representació gràfica. Cal puntualitzar aquí que hi ha una sèrie de prohibicions relatives als signes que no es poden registrar, com ara signes que descriguin els productes o serveis, signes genèrics, indicadors de procedència geogràfica, enganyosos o contraris a l'ordre públic, entre altres. 

Aquest registre s'ha de fer davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques i té una validesa de 10 anys, renovable per períodes iguals de manera indefinida. Cal destacar aquí que és un procés que consta de diverses fases i que pot trigar al voltant de 6 mesos o fins i tot més. 

Al nostre despatx comptem amb un departament especialitzat en Propietat Intel·lectual i Industrial i Noves Tecnologies el qual podrà resoldre tots els vostres dubtes al respecte i ajudar-vos en el procés de registre de les vostres marques o noms comercials. Contacta amb nosaltres via correu electrònic o telefònicament i estarem encantats d'atendre't.